Amb aquest text volem compartir algunes idees sobre la gestió comunitària de violències patriarcals des d’un enfocament feminista, restauratiu i antipunitivista, segons intentem aplicar-ho en el CSOA l’Horta.
Volem anar més enllà del càstig per a generar una responsabilització col·lectiva des de la comunitat i una reparació dels danys. Treballem perquè els nostres espais siguen llocs de no impunitat, de no repetició i de seguretat.
Després de més de tres anys formant-nos i treballant en aquests temes, podem dir que es tracta d’un repte gens fàcil. Però hem d’assumir-ho col·lectivament.
La gestió antipunitivista de les agressions sexuals i de les violències patriarcals genera molts dubtes però, amb tot, de vegades s’arriba a un final que es considera satisfactori dins de la merda que suposa no poder canviar el mal que ja s’ha fet. Entenem per satisfactori quan hi ha hagut una reparació.
I què significa reparació? Que la persona agressora ha reconegut els fets després d’un procés d’anàlisi i treball individual (però acompanyat) i comprèn i està disposada a atendre les demandes acordades amb la o les persones agredides aixina com també amb la comunitat. A més, cal una certa garantia de no repetició.
Amb aquest text volem parlar d’aqueixes situacions en les quals hi ha hagut un procés de treball individual i de certa reparació. No sempre és possible fer-ho, ja que no sempre la persona agredida o agresora està disposada a fer aquest treball de reparació; en cas que no puga donar-se, entenem que la comunitat pot i ha de reparar també, i que ha de prevaldre la seguretat de la persona agredida i de la comunitat.
Fins i tot quan la persona té voluntat de reparar, normalment aquest treball d’anàlisi, reparació, i presa de responsabilitat etc. necessita la implicació de (i en) la comunitat, i a vegades pot necessitar una distància en la convivència.
I quan s’ha realitzat este procés, què passa?
Després d’aquest treball, toca decidir si la persona que ha comès violències ha atés les demandes / pot tornar a l’espai, si pot reprendre la seua activitat prèvia a la situació i amb quines condicions (quan i com).
A nosaltres, la primera sensació que ens ve és el dubte: «podem confiar en el treball que ha fet?» La segona, la por: «i si ho torna a fer?».
També hi ha qui experimenta ràbia: «després del que ha fet, com pot ser que torne?».
Són tots sentirs legítims, i els nostres caps i cossos busquen una reacció que ens permeta protegir-nos, a nosaltres i a lis que passen pel CSOA l’Horta; i sovint confrontar la incomoditat i la ràbia de creuar-nos amb una persona que sabem que ha fet mal.
Malauradament, 100% protegidis no estem mai. A més, la violència patriarcal pren moltes formes i no totes es detecten al mateix temps, ni totis tenim les mateixes ganes de fer front al que suposa contar-ho i iniciar un procés.
Per això volem, d’una banda, posar a disponibilitat de les persones que hagen patit algun tipus de violència totes les facilitats per fer les demandes necessàries per estar còmodes en l’espai.
Al mateix temps, que una persona que ha agredit torne a un espai no vol dir que les persones que no hagen fet cap procés hagen de quedar desprotegides.
Volem manifestar que quan iniciem un procés com a grup amb una persona que ha comès una violència patriarcal entenem que aquesta violència que ha estat assenyalada, (potser) no ha estat una violència aïllada, única, ni és la primera volta que ha ocorregut ni per a la persona que l’ha comès ni per a la persona que l’ha rebut.
És per això que dins del reconeixement de la violència, el nostre camí és que s’aconsegueixi tindre una perspectiva sistèmica de la violència patriarcal que s’exerceix més enllà del cas concret encara que sense restar importància a la violència que l’agredida ha manifestat i que cal reparar.
Per coherència amb la nostra línia antipunitivista i perquè no volem reproduir la doctrina hegemònica del càstig, intentem prendre mesures que a més de protegir a qui pateix la violència, s’encaminen a transformar a la persona agressora i a la comunitat, de forma que s’allunyen de les violències patriarcals i assumisquen la seua responsabilitat.
Perquè la violència denunciada no és més que un cas de tants i la resposta ha d’anar més enllà de les individualitats.
Fem aquesta explicació perquè pensem que són situacions que no se solen abordar quan parlem de processos de justícia restaurativa però que es poden donar, i perquè volem que quede clar que esta és la línia que considerem justa i més eficaç (tot acceptant que la podem cagar i que a vegades la cagarem probablement).
Així, ací llancem una proposta:
Has patit algun tipus de violència i necessites que prenguem mesures?
Aquestes són algunes de les teues opcions amb què et podríem acompanyar:
· Iniciar un procés de reparació (pot ser amb o sense nosaltres)
· Ser escoltadx i/o acompanyadx
· Expressar els teus dubtes o suggeriments sobre la temàtica que treballem
· Comunicar-nos les teues necessitats perquè tractem de satisfer-les.
Totes les anteriors pots realitzar-les o iniciar-les a través d’una tercera persona de confiança, no tens per què gestionar-ho tu directament si no vols.
Estem ací i volem que tu també hi estigues, escriu-nos a antipatriarcalshorta(at)riseup.es
—————————————————————————————————————
GRUP DE TREBALL ANTIPATRIARCAL DEL CSOA L’HORTA
—————————————————————————————————————
Més recursos i continguts que hem generat
