El «Grup de Treball contra Agressions Patriarcals» del CSOA L’Horta som un grup de treball no mixt, obert a persones i identitats dissidents, que està repensant i treballant la gestió d’agressions i violències masclistes, transfobes, homòfobes o violències per la identitat de gènere i/o sexual.
Com a persones que dediquem gran part de les nostres energies a sostindre la gestió d’un espai que es vol transfeminista, anticapitalista, antiracista, anticolonial, anticapacitista i que, amb aquesta finalitat en comú, compartim treball polític, cultural, i d’oci, desitgem tractar-nos mútuament, amb respecte i amb honestedat.
En aquest repte, considerem que hem d’estar en continu aprenentatge com a individualitats militants i com a comunitat.
Perquè hem crescut en el sistema de dominació capitalista, per tant, moltes de les nostres actituds, estructures mentals, pensaments, comportaments, maneres de relacionar-nos, ens les ha ensenyades el sistema dominant. Hi ha uns certs costats del sistema que rebutgem com insubmises revolucionàries, però segurament, no hem analitzat completament el sistema ni el que d’això està integrat en nosaltres, per tant no som immunes a això.
El cisheteropatriarcat és el sistema pel qual les dones i identitats, orientacions i expressions sexuals i de gènere dissidents estan sotmeses a una situació d’opressió i dominació tant en l’esfera pública com en l’esfera privada. Aquest sistema és un pilar fonamental del capitalisme, per tant en un espai de lluita anticapitalista és imprescindible prestar atenció a les violències patriarcals, entenent aquestes com totes aquelles accions, estructures i normes socials, formes relacionals, representacions culturals, que contribueixen al menyspreu sistemàtic de la dignitat, i la integritat física i mental d’aquestes persones, mantenint i perpetuant la seua (nostra) situació de subordinació i explotació.
Un dels pilars del sistema capitalista cisheteropatriarcal és la violència. Tant la violència visible, directa (que intimida i reprimeix), com la violència invisible (estructural i cultural) que interioritza, institucionalitza i manté la supremacia, dominació i explotació per part d’alguns subjectes (homes blancs cis majoritàriament) sobre altres subjectes, que són inferioritzats basant-se en característiques com la seua procedència, gènere, orientació sexual, classe social i poder adquisitiu, edat, productivitat, etc…
Ens sembla impossible desmantellar aquest sistema de dominació sense analitzar i desarmar aquesta violència invisible i quotidiana que xopa totes les capes de les nostres vides.
NO ÉS POSSIBLE CONSTRUIR COMUNITATS QUE POSEN REALMENT LA VIDA (I NO EL MERCAT) AL CENTRE, SENSE CANVIAR EL PARADIGMA A LA BASE DE LA NOSTRA MANERA DE PENSAR.
Sempre es diu que, per combatre el capitalisme, hem d’estar fortes i unides, i generar alternatives al sistema existent. Això no és possible si dins de les nostres comunitats reproduïm a petita escala les mateixes dominacions que hi ha fora, i tampoc si hi ha violències patriarcals i si arran d’elles les nostres companyes es deixen les assemblees i els espais de militància.
Encara que és evident que no totes aquestes violències (si les poguérem analitzar individualment, cadascuna per separat) tenen el mateix impacte, és igual d’evident que totes estan lligades entre elles; totes són part del mateix sistema i reforcen la mateixa estructura.
Totes, ja siguen visibles o invisibles, micro o no tan micro masclismes, són necessàries per a mantindre el sistema patriarcal actual.
Per tot açò, encara que no puguem eliminar-les totes d’una, si eliminem algunes (que estan al nostre abast), serà més fàcil abordar la resta. I d’ací ve que cap no siga insignificant i que canviar la nostra manera d’actuar i de pensar en el dia a dia (en les assemblees, kafetes, concerts, vincles…) puga ser una arma més poderosa del que imaginem.
LA LLUITA CONTRA EL SISTEMA QUE ENS OPRIMEIX NO ÉS MÉS IMPORTANT QUE LA LLUITA CONTRA EL SISTEMA QUE TENIM INTERIORITZAT.
Hem de començar responsabilitzant-nos i visibilitzar les violències en els nostres espais!
