EL BARRI BONIC ÉS EL QUE LLUITA, NO EL QUE ES GENTRIFICA

EL BARRI BONIC ÉS EL QUE LLUITA, NO EL QUE ES GENTRIFICA

Volem i ens estimem Benimaclet, el nostre barri. És per açò que defensem que les propostes que es generen ací, posen èmfasi en les coses que necessitem les veïnes que vivim a Benimaclet, i per això, què millor que l’art i les propostes innovadores per expressar que:

· El preu de la vida al barri és cada volta més insostenible.
· No se’ns pot oblidar que el barri està rodejat d’horta i que per tant, hem de lluitar per ella, fins i tot quan s’està de festa.
· Ens agradaria que aquest fóra un barri sense desnonaments ni desallotjaments, i que no es pinten les portes i les façanes de les cases buides sinó que se’ls done ús com habitatge.
· Cal encara denunciar que el centre de salut tan necessari per al barri no s’ha finalitzat.
· Volem que als carrers del cor de Benimaclet es pinten senyals gegants que alerten que no es pot anar a més de 30km/h i que allò prioritari són les vianants i les bicicletes.
· Seria preciós, alhora que necessari, que els murs del barri cridaren:
“Refugiades i Migrants Benvingudes!” i que les portes de les cases estigueren obertes per a elles també i no sols per a exposicions o concerts.
· L’art a València si és en valencià, és dos voltes bonic.
· Tant de bo la música poguera fer caure les antenes de telefonia mòbil, les quals emeten radiacions.

La nostra voluntat és expressar que l’art ha de tindre ideologia, no la imposem, simplement estem convençuts que si és i es demostra anticapitalista, feminista, antifeixista i autogestionat, podrem gaudir d’eixe art totes les persones. Anticapitalista, perquè hi ha que posar fi al poder dels bancs i de les multinacionals que tenen segrestades les nostres vides. Feminista, perquè el masclisme mata i ens oprimeix a totes. Antifeixista, perquè el feixisme és la major epidèmia que pot sofrir un poble. Autogestionat, perquè ninguna com nosaltres mateixes per fer-ho.

És genial que el nostre barri tinga vida als carrers, s’obrin les portes de les cases i que es faça de dia amb els murs més bonics però, no hi ha que oblidar que les nostres vides no són sols estètica sinó, que som persones amb ganes de lluitar per una vida millor i més justa. Un barri en el qual capiguem totes, les que estem i les que vindran; i que Benimaclet no es transforme per ser sols per a una elit.

No estem en contra de que el barri estiga més bonic, ni de que es traga l’art al carrer, ni de que la gent gaudisca de lo bonic que és Benimaclet i ni molt menys, de que es situe el barri al mapa d’aquells que no el coneixen però, existeix una gran diferència entre habitar de manera real un barri i utilitzar-lo com a aparador o com a postal.

És paper de totes contribuir a resistir davant un procés de gentrificació* que convertisca Benimaclet en un barri-vitrina i barri-temàtica on sols hi haja comerços de coses d’última tendència i bars i locals que dificulten la vida del poble, trenquen el vincle comunitari que representa Benimaclet i fan desaparèixer el comerç de sempre -encara present i resistint-. No volem Benimaclet com a espai de consum, sinó de vida popular.

VOLEM UN BARRI ALEGRE I COMBATIU!

*Gentrificació: procés mitjançant el qual la població original d’un sector o barri, generalment cèntric i/o popular, és progressivament desplaçat per altre nivell adquisitiu major.

[1a imatge: 17 de setembre / 2a imatge: 17,18 d’octubre]

Esta entrada fue publicada en General. Guarda el enlace permanente.