18 de maig (+). Mes de la Nakba Palestina

Però la Nakba va continuar i continua. La colonització, el racisme, l’apartheid i la neteja ètnica sempre han format part de l’Estat d’Israel i ho continuen fent. Últimament, amb l’assassinat, per exemple, de més de mig centenar de persones a Gaza durant les protestes de la #GreatReturnMarch des del 30 de març d’aquest any. O amb les diàries demolicions de cases i de pobles, amb l’empresonament de xiquetes com Ahed Tamimi o de poetesses com Dareen Tatour només per escriure una poesia a Facebook, amb les lleis israelianes d’apartheid, amb l’humiliació i violència quotidiana del Mur d’Apartheid o els checkpoints militars fora de molts municipis palestins… Tot amb absoluta impunitat israeliana.

Però si Israel pot actuar d’aquesta manera i pot tindre total impunitat és gràcies a tota una xarxa de complicitats militars, econòmiques, polítiques, culturals, acadèmiques… Per això, el poble palestí ens va demanar tallar aquestes complicitats, acabar amb aquestes col•laboracions, a través del BDS, del boicot a Israel. L’objectiu és pressionar a Israel per aconseguir una Palestina lliure. Actualment, el moviment BDS és la màxima esperança internacional per al poble palestí al temps que el màxim enemic estratègic d’Israel –al 2016 va declarar les seues activistes objectius militars–. Es tracta d’una campanya internacional que creix a molts llocs del món i que avança cada setmana amb suports de milers de grups, organitzacions i moviments socials antiracistes, feministes, antifeixistes i anticapitalistes. Molts d’aquests moviments es veuen vigilats i reprimits per les innombrables tecnologies que es proven contra la població nativa palestina i després s’exporten per tot arreu i per les tàctiques que aprenen cossos repressius –com la policia nacional espanyola o els mossos– que van a entrenar-se a Israel.